dimecres, 8 de novembre del 2017


FESTA DE BENVINGUDA 17-18

A l'inici de curs, l'Ampa organitza una Festa de Benvinguda al nou curs escolar2017-2018
Aquest any la vam fer el 14 d'Octubre al pati de l'escola.
L'Ivan, pare d'en Blai i n Guim i membre de la companyia Fadunito, ens va regalar una estona super divertida amb el seu nou espectacle "MUSIC BOX". Ens va encantar!!
Després vam dinar plegades on cada família va portar menjar per compartir
Un dia genial, per conèixer-nos i fer una mica més de pinya!





dilluns, 30 de gener del 2017

NOVA DATA PEL TALLER DE FAMÍLIES AMB CARLES PARELLADA

El pròxim dijous 2 de març es farà el taller amb en Carles Parellada que vam haver d'ajornar a causa de la nevada que va caure pel país a finals de gener.
Recordeu que teniu temps fins el 23 de febrer per reservar plaça!
Després d'aquesta data s'oferiran les places lliures a famílies de fora de l'escola. 
Trobareu més informació al cartell del taller. 

No deixeu escapar aquesta ocasió!
Les trobades amb en Carles sempre són moooolt enriquidores!



SORTEIG DE LA LLUMINETA 2016

Durant l'últim dia d'escola de 2016 es va sortejar l'estupenda llumineta 2016!
Els afortunats van ser l'Assumpta i en Miquel!!!!
Enhorabona!!
Moltíssimes gràcies a totes les persones que l'heu fet gran amb les vostres creacions i també a tothom que hi ha col·laborat comprant un número!
En total s'han aconseguit 212€ per l'escola!
Moltes gràcies i enhorabona als afortunats!

GRAN VISITA DE NADAL !

Estem molt contents i ens sentim molt afortunats per la visita que ens han fet Ses Majestats els Reis de l'Orient a l'Escola!
Moltíssimes gràcies a totes les persones que han fet possible aquesta sorpresa tan especial a tots els nens i nenes de l'escola de Sant Ramon!


dijous, 3 de novembre del 2016

EXTRAESCOLARS 2016-2017

Aquest primer trimestre comencen les següents activitats extraescolars:

* IOGA   (primària)
Dilluns 17:00-18:00
Sala Menjador
Dinamitzat per Quim Buil

* TAEKWONDO   (primària)
Dimecres 17:15-18:15
Sala Menjador
Dinamitzat per Alba

* PATINATGE   (infantil)
Dijous 17:15-18:15
Pista Poliesportiva
Dinamitzat per Juli

# ANGLÈS   (primària)
Dimarts 8:30-9:30
Classe?
Activitat gestionada per l'escola d'anglès Green Valley

dimecres, 19 d’octubre del 2016

Gran Festa de Benvinguda !!!

Dissabte 15 d'octubre vam celebrar la Festa de Benvinguda 2016!

Moltes gràcies a totes les famílies que vau participar.
Esperem que us ho passéssiu genial!

I un agraïment especial al DJ Pinky i les seves gogos, a l'escola, a l'ajuntament, i a totes les persones que d'una manera o altra vàreu col·laborar!

Moltes gràcies!





Foto: Xavi Santesmasses




























diumenge, 18 de setembre del 2016

HELLO!!!

Vols que els teus fills/es facin anglès extraescolar amb el mètode Kids'&'Us?

REUNIÓ INFORMATIVA D'ANGLÈS EXTRAESCOLAR

Dimarts 20 de setembre de 2016
de 19:00 a 19:30 (abans de la reunió d'inici de curs)
A la Sala de Sant Ramon

Una professora de Kids'&'Us vindrà a explicar el seu mètode.
Si hi ha un mínim de famílies interessades podrem oferir Anglès extraescolar Kids'&'Us a l'escola.



dissabte, 17 de setembre del 2016

ASSEMBLEA GENERAL D'AMPA CURS 2016-2017

Divendres 23 de Setembre a les 19:00 a l'escola.

Us informarem sobre les activitats extraescolars, estat de comptes, novetats de la comisió de menjador i comisió de pati.

Hi haurà servei de monitoratge per si veniu amb infants.

Us esperem!

La vostra participació és mooolt important!


PAGAMENT QUOTES

L'Ampa s'encarrega de gestionar el pagament del material escolar i el llibres de totes les famílies que ho desitgin, així com la quota familiar destinada a la nostra associació.

Aquest curs el sistema de pagament serà el següent:

· A finals de juliol us passarem una bestreta de 50€ per infants, que anirà a compte de material i llibres.

· A finals de setembre passarem la quantitat restant fins a completar tot el pagament​ + la quota de l'ampa​

Donat que el material i els llibres es donen a principi de curs, els pagament també quedaran tancats en el mateix període.

Si a alguna família li cal modificar el calendari de pagaments, només cal que es posi en contacte amb tresoreria i en parlem.

tresoreria.ampastramon@gmail.com

Tel Marta Sonsona (Tresorera) 669 29 90 17
Tel Montse (tresorera) 666 46 83 42

Si teniu qualsevol dubte, envieu-nos un mail!!!

ACOLLIDA MATINAL 2016-2017

Servei adreçat a les famílies que necessiten portar els fills i filles a l'escola abans de l'horari lectiu.

INICI: Dilluns 12 setembre de 2016.

MONITORA: Arantxa (monitora amb experiència amb infants)

HORARI: De 8:30 a les 9:30

PREU:

· 1 hora diària (8:30 a 9:30)= 50€/mensuals​

· 1/2 hora diària( 9:00 a 9:30)= 25€/mensuals​

· Esporàdics 1 hora: 3€

· Esporàdics 1/2 hora: 1.5€

​Les famílies que voleu fer ús del servei ho heu de comunicar a l'AMPA abans d'iniciar el mes al correu electrònic santramonampa@gmail.com

El pagament és farà a principi de cada mes i es girarà pel banc.

Mantindre un servei d'acollida és un gran esforç econòmic per l'AMPA i els preus s'han calculat perquè el servei no sigui deficitari. Si s'apunten bastants nens baixarem els preus!! ​

Per a qualsevol dubte podeu trucar al 675 732 732 (Míriam).




Benvinguts al nou curs 2016-2017 !!!

Reiniciem l'activitat del bloc per explicar-vos tota la informació relacionada amb l'AMPA: quotes, extraescolars, acollida matinal, menjador, activitats i festes, etc.

Benvinguts de nou al bloc de l'AMPA !!!

dimecres, 5 de novembre del 2014

dimarts, 19 de juny del 2012

EL PLAT O LA VIDA




Descobreix a
‘El Plat o la Vida’ fins a quin punt els aliments s’han transformat en productes per saciar l’afany d’algunes empreses i com això está destruïnt el treball dels agricultors de proximitat i cultiu ecològic, está generant un terravestall en alguns menjadors de col·lectivitats i de retruc, com potser afectarà en un futur a la qualitat de vida dels nostres fills. De l’experiència viscuda per una cuinera, descobriu que es possible un concepte de menjador sostenible tant ecòlogicament com econòmicament i com es pot a dur a terme un projecte així d’esquenes a empreses que venen productes i no pas aliments.



dissabte, 4 de juny del 2011

Com anem de geografia?

Si pitgeu en aquest lloc, podreu jugar a endevinar on son les ciutats.

Sort!!!

fes clic aquí


Publicat per Mercè.

diumenge, 29 de maig del 2011

Els fills no escolten... Observen.


No et preocupis perquè els teus fills no t'escolten, ...

...ells observen.
“...Quan pensaves que no et veia, 
et vaig veure enganxar el meu primer dibuix 
a la porta de la nevera, 
i immediatament 
vaig voler pintar un altre. 

Quan pensaves que no et veia, 
et vaig veure arreglar tot a casa 
perquè fos agradable viure,
 pendent de detalls

i vaig entendre que les petites coses 
són les coses especials 
de la vida. 








Quan pensaves que no et veia, 
vaig veure que t’importava 
i vaig voler ser tot el que puc 
arribar a ser. 




“No et preocupis perquè els teus fills no t'escolten, 
ells t'observen tot el dia”.


Mare Teresa de Calcuta.



dijous, 19 de maig del 2011

Documental "Pensant en els altres"

Documental emès pel Canal 33 de TVC, del juny de 2007, porta per títol: “Pensant en els altres”. Està realitzat amb imatges preses durant un curs acadèmic, seguint el treball d’un grup de quart de primària, en una escola del Japó amb el seu tutor Toshiro Kanamori.


És un documental en que aflora la tendresa en totes les seves imatges, i mostra la frescor de la vida dins d’una aula, amb les seves tristeses i alegries, veient-se com els nens aprenen, especialment en l’art de viure.

"Son nens, 

tenen la vida davant seu,

a poc a poc, 

però amb pas segur, 

enfilen el camí cap a la maduresa, 

plens d'energia,

plens d'amor.


Son nens, 

un torrent de vida. 

Avui parlem d'ells." 

(Fragment del video.)





http://youtu.be/clhTDsW0lJU
http://youtu.be/IaScCsQJIzc
http://youtu.be/t7gz5MFPKTo
http://youtu.be/Dc3-srF4kfk
http://youtu.be/9-wj_HuhXis
Publicat per Merce

dijous, 6 de gener del 2011

LES VACANCES: UN CANVI NECESSARI

Aquest període constitueix 
una veritable "fàbrica"
de records agradables de 
convivència familiar
(fogueres, passeigs, etc.), 
la majoria dels quals 
queden reflectits als 
àlbums de fotografies, 
pel·lícules o vídeos.

Saber que, en trencar el seu temps estructurat, el o noi o noia pateix ajustaments i desajustaments,convida a que siguem més indulgents amb els seus estats d'ànim.


http://www.fapac.cat/files/file/Publicacions/Fulls%20d%27assessorament/full3.pdf

Es recomanable que els pares 
expliquin contes curts
als seus fills i que 
després comentin amb ells.

... aconselleu els vostres 
fills sobre l’immens
ventall d'activitats que
poden realitzar-se; mostreulos
que poden utilitzar 
el seu temps en:

- Llegir.
- Conversar.
- Passejar.
- Escriure cartes.
- Escoltar música.
- Fer un pic-nic.
- Descobrir l'entorn.
- Fabricar-se joguines.
- Començar el seu diari.
- Fer noves amistats.
- Visitar llocs d'interès.
- Aprendre coses noves.
- Buscar-se algun petit treball.
- Fer coses útils juntament amb els pares
(pastisseria...etc.).
- Netejar el cotxe, pintar la barana del balcó, una
cadira, ...


Font. full d'assessorament de l'escola de pares de la fapac.

dimarts, 4 de gener del 2011

El conte de la bota peregrina, dels -"contes de Nati-"

http://loscuentosdenati.blogspot.com/2009/10/la-bota-peregrina.html
Feu clic a l'enllaç de sobre, i veureu quins conte més bonics!

La bota peregrina
Caminava com sempre per senders solitaris, els seus amics eren els rierols que li oferien els seus fresques aigües per alleujar la calor d'una dura jornada.
Una mica cansada, la nostra vella bota, va decidir donar una becaina per més tard retornar el camí. Va observar sorpresa que al seu costat i molt de prop, la mirava altra bota lluent amb tots els seus colors brillants, sense cap estrip i amb dues cintes vermelles per poder-se cordar. Era de color blanc immaculat i els seus adorns i tatxes en vermell i plata ... que bonica era!, Gairebé li va donar vergonya saludar-la pel seu aspecte tan desangelat. Ella estava descolorida de tant caminar, els seus cordons, ja desgastats pel temps, penjaven sense poder lligar-se, els seus claus estaven rovellats per la pluja i el sol i la seva veu havia quedat ronca per la pols dels camí. Algun trencat apuntava per la seva sola, però ... va deixar els complexos de banda i li va preguntar:- ... "Bé, i com has arribat fins aquí?"Mirant amb aires de superioritat, com tots els superiors, va respondre:- "Doncs accidentalment, com sinó? Anava de viatge en una caixa de fusta preciosa, xerrant animadament amb la meva companya, quan el cotxe va donar un gir inesperat i vaig caure. El cop va ser tan dur que em vaig desmaiar i al despertar em vaig veure en aquest horrible lloc i sola. Després de mirar, vaig observar que tu dormies i em vaig acostar a veure si podries ajudar-me a trobar el meu camí, doncs jo anava amb més botes a una botiga de disseny, és clar que el lloc no ho recordo, però si veig la botiga si. "Després d'escoltar, la vella bota va contestar:- "El camí serà dur i de vegades cal caminar quilòmetres, tant faci fred com calor, plogui o tinguem fang."- "Quin horror, jo no he nascut per això, amb la meva joventut i la meva bellesa. Tu, per contra, sí. Ets tan vella i tan lletja ... imagino que em donaràs prioritat a l'hora d'escollir els millors camins i parar quan estigui cansada. Jo sóc de ciutat i sé molt més que tu, segur que no saps res de disseny i no hauràs anat amb la gent que he anat jo ".- "D'on haurà sortit aquesta bota?" Es va preguntar, "cert és que d'aquestes coses de les que em parla molt no en sé, però a veure com s'ho fa demà en aquestes muntanyes i matolls i com es refugiarà de la pluja ".- "Bé, joveneta, serà millor que descansis, demà començarem el camí ben d'hora."- "Jo no estic acostumada a matinar".- "Doncs jo tampoc a esperar a ningú, sóc una bota pelegrina, ho sóc des que tinc ús raó. Camí per llocs inimaginables, em mullo, em embruto, però el que la natura m'ofereix crec que tu mai l'has vist. "- "Quin fàstic", va pensar la nostra la nostra jove bota, "s'embruta, es mulla i ... pretendrà que jo faci el mateix!. ¡Pelegrina! quin ofici, però ... demà veurem "L'endemà la vella bota va començar el seu camí, no li agradava perdre's l'alba d'un nou dia, després de caminar una gran tros escoltar els passos precipitats de la seva jove companya que amb la veu entretallada pel cansament li va dir:- "Com no m'has despertat? Quedem que jo posava les normes. "Després de riure una gran estona la vella i astuta bota li va dir:- "Ets molt ingènua i molt prepotent per necessitar dels altres, ja et vaig dir ahir que jo sóc una bota pelegrina i aventurera i si vols estar al meu costat un temps en la meva vida has de saber que no hi ha normes".Caminar de forma diferent, feliç, descobrint paisatges nous, postes de sol de colors extraordinaris, valls verdes amb taques vermelles, blanques i grogues per la quantitat de flors diferents. L'altra, amargada perquè començava a embrutar i la seva prioritat era un rierol per rentar-se.- "No et mullis tant petita, s'apagan els teus colors i desgastarà la teva roba. Dóna-li valor al que és important,i gaudeix d'aquests paisatges tan bonics, semblen estar pintats amb pintura  o aquarel·la".- Creus que trigarem molt a arribar al meu destí?".- "Doncs si et sóc sincera no estic molt segura, ni tan sols sé si el trobarem".... I van seguir caminant. La nostra vella bota, en veure la joveneta tan trista, malhumorada i sense gaudir, va començar a explicar-li una història de les seves caminades i poc a poc la jove bota es va interessar més i més fins al punt que va oblidar on volia anar i al món tan poc sincer, que pertanyia. Es va anar encapritxant amb la vella bota. Va comprendre després de molts quilòmetres viscuts al seu costat que això sí que era viure i que una bota no ha nascut per estar en una exposició fins que passi de moda i sigui arraconada al magatzem de la botiga de disseny.I va començar a gaudir dels camins, saltant en els bassals, aixoplugantse del fred entre dos grans roques, descansat en grans arbredes i aprenent de les experiències de la seva amiga la vella bota, perquè ben cert és que l'hàbit no fa al monjo però la edat si et fa savi i no la bellesa exterior. Va aprendre que qualsevol camí a la vida és bonic i respectable i va decidir ser una bota pelegrina i així tenir vivències per poder explicar.

Del blog dels contes de Nati 

http://loscuentosdenati.blogspot.com/

dijous, 30 de desembre del 2010

Construïm les nostres joguines

Tot reciclant, podem construir les nostres joguines, en aquest cas us proposem realitzar un parell de circuits per les caniques.
Circuit 1:
Imatges de la web http://madebyjoel.blogspot.com/2010/06/cereal-box-marble-run.html 




Circuit 2:

Imatge de la web http://familyfun.go.com/playtime/marble-run-844525

El que vostè necessita
  • Tubs de cartró en una varietat de mides (tovallola de paper, paper d'embalatge , rotlle de paper de cuina, de paper higiènic,...)
  • caixa de mocadors buida
  •   Cinta de color
  •   ganivet ( això és feina dels pares)
  •   tires autoadhesives  ,imants
  • caniques 
  Instruccions
  1.   Cobreixi els tubs amb cinta de color.  Utilitzeu un ganivet  (treball dels pares) per fer els   retalls de la finestra , si ho desitja.
  2.   Col·loqueu les tires d'imant autoadhesius en un costat dels tubs, i les enganxarà a la nevera.
  3. Deixi als seus fills muntar - i tornar a muntar - la carrera amb la caixa de mocadors de paper buida a la part inferior, a  terra per agafar les caniques amb excés de velocitat. 

De la web  http://familyfun.go.com/playtime/marble-run-844525/

dilluns, 20 de desembre del 2010

L'avet . Hans Christian Andersen

L'avet

 Conte infantil.  
Text complet

Hans Christian Andersen


En el bosc havia un avet, bufó i petitó. Creixia en un bon lloc, li donava el sol i no li faltava aire, i al seu voltant s'alçaven molts companys grans, tant avets com pins.


Però el petit avet només sospirava per créixer, no li importaven la calor del sol ni la frescor de l'aire, ni atenia als nens del llogaret, que recorrin el bosc a la recerca de maduixes i gerds, xerrant i vagarejant.  



De vegades arribaven amb una olla plena dels fruits recollits, o amb les maduixes, i, seient al costat de l'avet, deien: «Que petit i què bufó és!». Però l'arbre s'enfadava en sentir-ho.
A l'any següent havia ja crescut bastant, i el mateix passava a l'altre any, ja que en els avets es pot veure el nombre d'anys que tenen pels cercles del seu tronc.


"Ai, per què no he de ser jo tan alt com els altres?"-Sospirava el  petit arbre-. Podria desplegar les branques tot en entorn i mirar l'ample món des de la copa. Els ocells farien els seus nius entre les meves branques...



Li eren indiferents la llum del sol, les aus i els vermells núvols que, al matí i al vespre, desfilaven a la part alta del cel.


Quan arribava l'hivern, i la neu cobria el terra amb el seu rutilant mantell blanc, molt sovint passava una llebre, en veloç carrera, saltant per sobre del petit arbre. El que s'enfadava l'avet! Però van transcórrer dos hiverns més i l'avet havia crescut ja bastant perquè la llebre hagués de desviar-i donar-li la volta. «Oh, créixer, créixer, arribar a ser molt alt i a comptar anys i anys: això és el més bonic que hi ha al món!», Pensava l'arbre.






A la tardor es presentaven  els llenyataires i tallaven alguns dels arbres més corpulents. La cosa passava cada any, i el nostre jove avet, que estava ja bastant crescut, sentia llavors un calfred d'horror, doncs els magnífics i superbs troncs es desplomaven amb estridents cruixits i gran estrèpit. Els homes tallaven les branques, i els arbres quedaven nus, llargaruts i prims; ningú els hauria reconegut. Després eren carregats en carros arrossegats per cavalls, i trets del bosc.


On anaven? ¿Quina sort els esperava?
A la primavera, quan van tornar les orenetes i les cigonyes, els va preguntar l'avet:




- ¿No saben on els van portar No els han vist en algun lloc?


Les orenetes res sabien, però la cigonya va adoptar una actitud pensativa i, movent el cap, va dir:


-Sí, crec que sí. En venir d'Egipte, em vaig creuar amb molts vaixells nous, que tenien pals esplèndids. Juraria que eren ells, ja que feien olor de avet. Em van donar molts records per a tu. ¡Porten tan alt el cap, amb tanta altivesa!




- Ah! Tant de bo fos jo prou alt per poder creuar els mars! 


 Però, què és el mar, i quin aspecte té?

- Seria molt llarg d'explicar! -Va exclamar la cigonya, i es va allunyar.


-Alegra't de ser jove-deien els raigs del sol-; alegra't d'anar creixent sa i robust, de la vida jove que hi ha en tu.

I el vent li prodigava els seus petons, i la rosada abocava sobre ell les seves llàgrimes, però l'avet no ho comprenia.





En apropar el Nadal eren tallats arbres joves, arbres que ni tan sols aconseguien la talla ni l'edat del nostre avet, el qual no tenia un moment de quietud ni repòs; li consumia l'afany de sortir d'allà. Els arbres-i eren sempre els més bells-conservaven tot el seu brancatge, els carregaven en carros tirats per cavalls i els hi duien del bosc.
«On aniran aquests? -Es preguntava l'avet-. No són més grans que jo, un és fins i tot més baixet. I per què els deixen les branques? On van? ».



- Nosaltres ho sabem, nosaltres ho sabem! -Varen dir els pardals-.  

Allà, a la ciutat, hem mirat per les finestres.  
 Sabem on van!!
Oh! No pots imaginar l'esplendor i la magnificència que els esperen. Mirant a través dels vidres vam veure arbres plantats en el centre d'una acollidora habitació, adornats amb els objectes més preciosos: pomes daurades, pastissets, joguines i centenars de espelmetes.


- ¿I després? -Va preguntar l'avet, tremolant per totes les seves branques-. ¿I després? Què va succeir després?
-Ja no vam veure res més. Però és impossible pintar el bell que era.
- Qui sap si estic destinat a recórrer també tan radiant camí? -Va exclamar joiós l'avet-. Encara és millor que navegar pels mars. Estic impacient per que arribi Nadal. Ara ja estic tan crescut i desenvolupat com els que es van dur l'any passat. Voldria estar ja en el carro, a l'habitació calenteta, amb tot aquell esplendor i magnificència. ¿I després? Perquè és clar que després vindrà alguna cosa encara millor, una mica més bonic. Si no, ¿per què em adornarien tant? Sens dubte m'esperen coses encara més esplèndides i superbes. Però, què serà? Ai, quin sofriment, quin anhel! Jo mateix no sé el que em passa.



- Gaudeix amb nosaltres! -

Li deien l'aire i la llum del sol,
gaudeix de la teva ufanosa 
joventut sota el cel obert.
 
Però ell romania insensible a aquelles benediccions de la Naturalesa.


Seguia creixent, sense perdre la seva verdor a l'hivern ni a l'estiu, aquell el seu verdor fosc. La gent, en veure'l, deien: - Bell arbre! -. I vet aquí que, en arribar Nadal, va ser el primer que van tallar. La destral es va clavar profundament en el seu cor, l'arbre es va esfondrar amb un sospir, experimentant un dolor i un desmai que no ho van deixar pensar en la somiada felicitat. Ara sentia haver de allunyar-se del lloc del seu naixement, haver d'abandonar el terrer on havia crescut. Sabia que mai tornaria a veure els seus vells i estimats companys, ni a les mates i flors que l'envoltaven, potser ni tan sols als ocells. El comiat no va tenir res d'agradable.
L'arbre no va tornar en si fins al moment de ser descarregat en el pati juntament amb altres, i llavors va sentir la veu d'un home que deia:


- Aquest és magnífic! Ens quedarem amb ell.
I es van acostar els criats vestits de gala i transportar l'avet a una bella i espaiosa sala. De totes les parets penjaven quadres, i al costat de la gran estufa de rajoles havia grans gerros xinesos amb lleons en les tapes; havia també balancins, sofàs de seda, grans taules cobertes de llibres il.lustrats i joguines, que de ben segur valdrien cent vegades cent escuts, almenys això deien els nens. 


 Clavar l'avet en un voluminós barril ple de sorra, però no es veia que era un barril, ja que de tot el seu voltant penjava una tela verda, i estava col.locat sobre una gran catifa de mil colors. Com tremolava l'arbre! Què vindria després?
Criats i senyoretes corrien d'una banda a un altre i no es cansaven de penjar adorns i més adorns. En una branca subjectaven rets de papers acolorits; en una altra, confits i caramels; penjaven pomes daurades i nous, com si fossin fruits de l'arbre, i van lligar a les branques més de cent espelmes vermelles, blaves i blanques. Nines que semblaven persones vivents-mai havia vist l'arbre cosa semblant-flotaven entre la verdor, i en el més alt de la cúspide centellejava una estrella de metall daurat. Era realment magnífic, increïblement magnífic.


-Aquesta nit-deien tots-, aquesta nit sí que brillarà.
«Oh! -Pensava l'arbre-, tant de bo fos ja de nit! Tant de bo encenguessin aviat els llums! I què passarà després? És que vindran a veure'm els arbres del bosc? ¿Volaran els pardals davant dels vidres de les finestres? ¿Seguiré aquí tot l'estiu i tot l'hivern, tan  adornat? ».


Creia estar assabentat, per descomptat, però de moment era tal la seva impaciència, que patia forts dolors d'escorça, i per a un arbre el dolor d'escorça és tan dolent com per a nosaltres el de cap.


Per fi van encendre els llums. Quina brillantor i magnificència!  



L'arbre tremolava d'emoció per totes les seves branques, tant, que una de les espelmes calar foc al verd. I es va posar a cremar de veritat!
- Déu ens empari! -Van exclamar les jovenetes, corrent a apagar-lo. L'arbre va haver d'esforçar per no tremolar. Quina avorriment!  

Li disgustava perdre una mica de la seva esplendor, tot aquell brillantor ho tenia com atordit. Heus aquí que llavors es va obrir la porta de bat a bat, i un munt de canalla es va precipitar a la sala, que no semblava sinó que anaven a enderrocar l'arbre, els seguien, més mesurades, la gent gran.  
Els petits es van quedar clavats a terra, muts de sorpresa, encara que només per un moment, de seguida es va reprendre l'alegria; cridant amb totes les seves forces, es van posar a ballar al voltant del arbre, del qual van ser despenjant un rere l'altre els regals.

«Què fan? -Pensava l'avet-. Què passarà ara? ".


Les espelmes es consumien, i en arribar a les branques eren apagades. I quan totes van quedar extingides, es va donar permís als nens perquè es llancessin al saqueig de l'arbre. 

 Oh, i com es van llançar! Totes les branques cruixien; de no haver estat subjecte al sostre per la cúspide amb l'estrella daurada, segurament ho haurien derrocat.

Els nois saltaven per la sala amb les seves joguines, i ningú es preocupava ja de l'arbre, a part la vella estima, que, acostant-se a ell, es va posar a mirar per entre les branques. Però només ho feia per si havia quedat oblidat una figa o una poma.
- Un conte, un conte! - Van cridar de sobte, els petits, i van conduir fins l'avet a un home baixet i rodanxó.
L'home es va asseure sota de la copa.


-Doncs així estem en el bosc-va dir-, i l'arbre pot treure profit, si escolta. Però us explicaré només un conte i no més. ¿Prefereixen el de ivede avede o el de Klumpe-dumpe, que va caure per les escales i, tanmateix, va ser enaltit i va obtenir a la princesa? Què us sembla? És un conte molt bonic.
-
Ivede avede! -Van demanar uns, mentre els altres cridaven-: Klumpe dumpe!
¡Quin cridòria i enrenou es va armar! Només l'avet romania callat, pensant: «i jo, no conte per res? No tinc cap paper en tot això? ". És clar que tenia un paper, i bé que ho havia exercit.



L'home va explicar el conte de Klumpe-Dumpe, que va caure per les escales i, però, va ser enaltit i va obtenir a la princesa. I els nens van aplaudir, cridant: - Un altre, un altre! -. I volien sentir també el de 
ivede avede , però van haver d'acontentar amb el de Klumpe-Dumpe.  
L'avet seguia silenciós i pensatiu; mai les aus del bosc havien explicat una cosa igual. «Klumpe-Dumpe va caure per les escales i, amb tot, va obtenir a la princesa. De manera que així va el món »-va pensar, creient que el relat era veritat, ja que el narrador era un home molt afable-. «Qui sap? Potser jo em caigui també per les escales i guanyi una princesa ». I es va alegrar davant la idea que l'endemà tornarien a penjar llums i joguines, or i fruites.
«Demà no vaig a tremolar-va pensar-. Gaudiré al veure'm tan engalanat. Demà tornaré a escoltar la història de KlumpeDumpe, i potser, també la de ivede avede ». I l'arbre es va passar tota la nit silenciós i sumit en els seus pensaments.


Al matí es van presentar els criats i la noia.
«Ja comença una altra vegada la festa», va pensar l'avet. Però vet aquí que el van treure de l'habitació i, arrossegant escales amunt, el van deixar en un racó fosc, al qual no arribava la llum del dia.


"Què vol dir això? -Es va preguntar l'arbre-. Què he de fer aquí? Què és el que vaig a escoltar des d'aquí? ». I, recolzant-se contra la paret, vingui rumiar i més rumiar. I per cert que va tenir temps sobrat, doncs anaven transcorrent els dies i les nits sense que ningú es presentés, i quan algú ho feia, era només per dipositar grans caixes en el racó. L'arbre va quedar completament ocultat; ¿era possible que s'haguessin oblidat d'ell?


«Ara és hivern allà fora-va pensar-. La terra està dura i coberta de neu, els homes no poden plantar, per això em guardaran aquí, segurament fins a la primavera. Que considerats són, i què bons! Llàstima que sigui això tan fosc i tan solitari! No es veu ni una miserable llebre. Ben mirat, el bosc tenia els seus encants, quan la llebre passava saltant pel mantell de neu, però llavors jo no podia suportar-ho. ¡Aquesta soledat d'ara sí que és terrible! ».


«Pip, pip», va murmurar un ratolí, apuntant baixet, seguit a poc d'un altre, i, ensumant l'avet, es van ocultar entre les seves branques.
- Fa un fred d'espant! -Van dir-. Però aquí s'està bé. ¿Veritat, vell avet?
- Jo no sóc vell! -Va protestar l'arbre-. Hi ha altres que són molt més vells que jo.


- D'on vens? I què saps? -Van preguntar els ratolins. Eren terriblement curiosos-. Parla'ns del més bell lloc de la Terra. Has estat en ell? Has estat en el rebost, on hi ha formatge en els prestatges i pernils penjant del sostre, on es balla a la llum de la vela i on un entra flac i surt gros?


-No el conec-va respondre l'arbre-, però, en canvi, conec el bosc, on brilla el sol i canten els ocells -. I els va explicar tota la seva infància, i els ratolins, que mai sentissin semblants meravelles, ho van escoltar i després van exclamar: 


- Quantes coses has vist! Que feliç has estat!
- Jo? -Va replicar l'arbre, i es va posar a reflexionar sobre el que acabava d'explicar-. Sí, en el fons, aquells van ser temps feliços. Però a continuació els va relatar la nit de Nadal, quan ho havien adornat amb dolços i espelmes.
- Oh! -Van repetir els ratolins-, i que feliç has estat, vell avet!
- Dic que no sóc vell! -Va repetir l'arbre-. Fins a aquest hivern no he sortit del bosc. Estic en el millor de l'edat, només que he donat un gran estirada.
- I que bé saps comptar! -Prosseguir els ratolins, i a la nit següent van tornar amb altres quatre, perquè sentissin també a l'arbre, i aquest, com més comptava, més se'n recordava de tot i pensava: «La veritat és que eren temps agradables aquells.
Però potser tornaran, potser tornaran. 

 Klumpe-Dumpe va caure per les escales i, però, va obtenir a la princesa, potser jo també aconsegueixi una ». I, de sobte, l'avet es va enrecordar d'un bedoll bufó i petitó del seu bosc; per a ell era una autèntica i bella princesa.

- Qui és Klumpe-Dumpe? -Van preguntar els ratolins. Llavors l'avet els va narrar tota la història, sense deixar-se una sola paraula, i els animals, de pur goig, sentien ganes de pujar fins al cim de l'arbre. La nit següent van acudir en major nombre encara, i el diumenge es van presentar fins i tot dues rates, però a aquestes el conte no els va semblar interessant, la qual cosa va entristir als ratolins, que des d'aquell moment el van tenir també en menys.
 

- ¿I no sap vostè més que un conte? -Inquirir les rates.

-Només sé aquest-va respondre l'arbre-. El vaig sentir en la nit més feliç de la meva vida, però llavors no m'adonava de la meva felicitat.


-Però si és una història la mar de avorrida. No sap cap de cansalada? ¿Cap de rebosts?
-No-va confessar l'arbre.


-Llavors, moltes gràcies-van replicar les rates, i se'n van anar a reunir-se amb els seus congèneres.


Els ratolins van deixar també d'acudir, i l'avet va sospirar: «Tan agradable com era tenir aquí a aquests entremaliats ratolins, escoltant els meus relats! Ara no tinc ni això. Quan surti d'aquí, em rescabalaré del temps perdut ».


     
Però aconseguiria sortir realment? Doncs sí, un bon matí es van presentar uns homes i van començar a rebuscar per les golfes. Apartar les caixes i van treure l'arbre a l'exterior. És cert que el van tirar a terra sense gaires miraments, però un criat el va arrossegar cap a l'escala, on brillava la llum del dia.


"La vida comença de nou!», Va pensar l'arbre, sentint en el cos el contacte de l'aire fresc i dels primers raigs del sol, era ja en el pati. Tot succeïa molt ràpidament, el avet es va oblidar de si mateix: havia tant a veure al seu voltant! El pati estava contigu a un jardí, que era una brasa de flors, les roses penjaven, fresques o fragants, per sobre de la diminuta reixa, estaven en flor els tells, i les orenetes xisclaven, volant: «Quirrevirrevit, ha tornat el meu homenet! ». Però no es referien a l'avet.


«Ara a viure!», Va pensar aquest alegrat, i va estendre les seves branques. Però, ai!, Estaven seques i grogues, i allà el van deixar entre males herbes i espines. L'estrella de oripell seguia encara en la seva cúspide, i relluïa a la llum del sol.
Al pati jugaven alguns d'aquells alegres nens que la nit de Nadal van estar ballant entorn del avet i que tant l'havien admirat. Un d'ells se li va acostar corrent i li va arrencar l'estrella daurada.
- Mireu el que hi ha encara en aquest avet, tan lleig i vell! 


 -Va exclamar, pujant per les branques i fent-les cruixir sota les seves botes.

L'arbre, en contemplar aquella magnificència de flors i aquella frescor del jardí i comparar-les amb el seu propi estat, va sentir haver deixat el fosc racó de les golfes.




Va recordar la seva sana joventut en el bosc, l'alegre nit de Nadal i els ratolins que tan a gust havien escoltat el conte de Klump-Dumper.


«Tot va passar, tot va passar! -Va dir el pobre avet-. Per què no vaig saber gaudir quan era temps? Ara tot ha acabat ».
Va venir el criat, i amb una destral va tallar l'arbre a trossos, formant amb ells un munt de llenya, que aviat va cremar amb clara crida sota el gran calder. L'avet sospirava profundament, i cada sospir semblava un petit tret, per això els nois, que seguien jugant per allí, es van acostar al foc i, asseient i contemplant, exclamaven: «Pif, paf!». Però a cada esclat, que no era sinó un profund sospir, pensava l'arbre en un capvespre d'estiu al bosc o en una nit d'hivern, sota el llambrejar de les estrelles, i pensava en la nit de Nadal i en KlumpeDumpe, l'únic conte que sentís en la seva vida i que havia après a explicar.

 
I així fins que va estar del tot consumit.


Els nens jugaven al jardí, i el menor de tots s'havia pres al pit l'estel daurat que havia dut l'arbre en la nit més feliç de la seva existència. 


Però aquella nit havia passat, i, amb ella, l'avet i també el conte: adéu, adéu! I aquest és el destí de tots els contes.

FI