Escola de pares: el diàleg.

Es un procés de donar i rebre informació
tant pel que fa als sentiments com pel que fa a fets o
idees.

Un exemple: Montse, 10 anys, ha d'anar al
dentista. Es queixa de mal d'estómac i diu: "Haig
d'anar al dentista? Tinc mal de panxa. No hi
podríem anar una altre dia?".
Seguidament donem algunes respostes típiques que
podrien donar els pares de la Montse:

Respostes inadequades:
-"No deixem per demà el que puguem fer avui. Es
molt important cuidar les dents i no podem deixar-ho
per un altre dia".
Finalitat del missatge: fer el sermó.

-"Si t'haguessis rentat les dents quan t'ho dèiem, ara
no hi hauríem d'anar".
Finalitat del missatge: acusar, avergonyir.

-"Si no hi anem ara, te'ls treuran tots".
Finalitat del missatge: amenaçar.


-"No discuteixis. Els nens fan el que diuen els seus
pares".
Finalitat del missatge: estereotipus.

-"Tracta de pensar en una altra cosa".
Finalitat del missatge: aconsellar.

-"Cadascú porta la seva creu. Ara et toca a tu".
Finalitat del missatge: clixé.

La resposta adequada es:

-"Veig que et preocupa el que et pugui passar al
dentista".


Finalitat del missatge: aconseguir que el nen
es senti comprès.





Font: Full d'assessorament de l'escola de pares de la Fapac.